Biblia Sacra (Vulgata Clementina)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35
103:1 Ipsi David. Benedic, anima mea, Domino : Domine Deus meus, magnificatus es vehementer. Confessionem et decorem induisti,
103:1 ¡Bendice a Yahvé, alma mía! ¡Yahvé, Dios mío, cuán grande eres! Te has vestido de majestad y de belleza,
103:2 amictus lumine sicut vestimento. Extendens cælum sicut pellem,
103:2 envuelto en luz como en un manto. Extendiste el cielo como un cortinaje;
103:3 qui tegis aquis superiora ejus : qui ponis nubem ascensum tuum ; qui ambulas super pennas ventorum :
103:3 construiste tu morada superior sobre las aguas, haces de las nubes tu carroza, cabalgas sobre las alas del viento.
103:4 qui facis angelos tuos spiritus, et ministros tuos ignem urentem.
103:4 A los vientos haces tus mensajeros, y ministros tuyos los relámpagos centellantes.
103:5 Qui fundasti terram super stabilitatem suam : non inclinabitur in sæculum sæculi.
103:5 Cimentaste la tierra sobre sus bases de suerte que no vacile jamás.
103:6 Abyssus sicut vestimentum amictus ejus ; super montes stabunt aquæ.
103:6 La habías cubierto con el océano como de un manto; las aguas se posaban sobre los montes.
103:7 Ab increpatione tua fugient ; a voce tonitrui tui formidabunt.
103:7 Mas huyeron a un grito tuyo, —temblaron a la voz de tu trueno,
103:8 Ascendunt montes, et descendunt campi, in locum quem fundasti eis.
103:8 surgieron los montes, bajaron los valles—, hasta el lugar que les habías destinado.
103:9 Terminum posuisti quem non transgredientur, neque convertentur operire terram.
103:9 Les fijaste un límite que no traspasarán, para que no vuelvan a cubrir la tierra.
103:10 Qui emittis fontes in convallibus ; inter medium montium pertransibunt aquæ.
103:10 Haces correr en arroyos las fuentes que brotan entre los montes,
103:11 Potabunt omnes bestiæ agri ; expectabunt onagri in siti sua.
103:11 para que beban todas las bestias del campo y sacien su sed los asnos monteses.
103:12 Super ea volucres cæli habitabunt ; de medio petrarum dabunt voces.
103:12 A sus orillas posan las aves del cielo, que cantan entre el ramaje.
103:13 Rigans montes de superioribus suis ; de fructu operum tuorum satiabitur terra :
103:13 Desde tu morada riegas los montes; la tierra se sacia del fruto de tus obras.
103:14 producens fœnum jumentis, et herbam servituti hominum, ut educas panem de terra,
103:14 Produces el heno para los ganados, y las plantas que sirven al hombre, para que saque pan de la tierra,
103:15 et vinum lætificet cor hominis : ut exhilaret faciem in oleo, et panis cor hominis confirmet.
103:15 y vino que alegre el corazón del hombre; para que el aceite dé brillo a su rostro y el pan vigorice su corazón.
103:16 Saturabuntur ligna campi, et cedri Libani quas plantavit :
103:16 Satúranse los árboles de Yahvé, los cedros del Líbano que Él plantó.
103:17 illic passeres nidificabunt : herodii domus dux est eorum.
103:17 Las aves anidan en ellos; en los abetos tiene su casa la cigüeña.
103:18 Montes excelsi cervis ; petra refugium herinaciis.
103:18 Los altos montes dan refugio a los antílopes, las peñas, a los conejos.
103:19 Fecit lunam in tempora ; sol cognovit occasum suum.
103:19 Para señalar los tiempos, hiciste la luna; el sol conoce la hora de su ocaso.
103:20 Posuisti tenebras, et facta est nox ; in ipsa pertransibunt omnes bestiæ silvæ :
103:20 Mandas las tinieblas, y viene la noche; en ellas rondan todas las fieras de las selvas.
103:21 catuli leonum rugientes ut rapiant, et quærant a Deo escam sibi.
103:21 Los leoncillos rugen en pos de la presa, e imploran de Dios el sustento;
103:22 Ortus est sol, et congregati sunt, et in cubilibus suis collocabuntur.
103:22 al salir el sol se retiran, y se tienden en sus madrigueras;
103:23 Exibit homo ad opus suum, et ad operationem suam usque ad vesperum.
103:23 y el hombre acude a su trabajo, a su labranza, hasta la tarde.
103:24 Quam magnificata sunt opera tua, Domine ! omnia in sapientia fecisti ; impleta est terra possessione tua.
103:24 ¡Cuán variadas son tus obras, oh Yahvé! Todo lo hiciste con sabiduría; llena está la tierra de tus riquezas.
103:25 Hoc mare magnum et spatiosum manibus ; illic reptilia quorum non est numerus : animalia pusilla cum magnis.
103:25 Mira el mar, grande y anchuroso: allí un hormiguear sin número, de animales pequeños y grandes.
103:26 Illic naves pertransibunt ; draco iste quem formasti ad illudendum ei.
103:26 Allí transitan las naves, y ese leviatán que creaste para que en él juguetease.
103:27 Omnia a te expectant ut des illis escam in tempore.
103:27 Todos esperan de Ti que a su tiempo les des el alimento.
103:28 Dante te illis, colligent ; aperiente te manum tuam, omnia implebuntur bonitate.
103:28 Se lo das y ellos lo toman; al abrir Tú la mano se hartan de bienes.
103:29 Avertente autem te faciem, turbabuntur ; auferes spiritum eorum, et deficient, et in pulverem suum revertentur.
103:29 Si Tú escondes el rostro, desfallecen; si retiras Tú su aliento, expiran, y vuelven a su polvo.
103:30 Emittes spiritum tuum, et creabuntur, et renovabis faciem terræ.
103:30 Cuando envías tu soplo, son creados, y renuevas la faz de la tierra.
103:31 Sit gloria Domini in sæculum ; lætabitur Dominus in operibus suis.
103:31 Sea eterna la gloria de Yahvé; gócese Yahvé en sus obras.
103:32 Qui respicit terram, et facit eam tremere ; qui tangit montes, et fumigant.
103:32 Mira Él a la tierra, y ella tiembla; toca Él los montes, y humean.
103:33 Cantabo Domino in vita mea ; psallam Deo meo quamdiu sum.
103:33 A Yahvé cantaré mientras viva; tañeré salmos a mi Dios mientras yo tenga el ser.
103:34 Jucundum sit ei eloquium meum ; ego vero delectabor in Domino.
103:34 Séanle gratos mis acentos! Yo en Yahvé me gozaré.
103:35 Deficiant peccatores a terra, et iniqui, ita ut non sint. Benedic, anima mea, Domino.
103:35 ¡Sean quitados de la tierra los pecadores y no haya más impíos! ¡Bendice, alma mía, a Yahvé! ¡Hallelú Yah!