Canticle of Canticles 6

Canticum Canticorum

6:1 Dilectus meus descendit in hortum suum ad areolam aromatum, ut pascatur in hortis, et lilia colligat.

6:1 Mi amado bajó a su jardín, a las eras de bálsamo, para pastorear en los jardines, y juntar azucenas.

6:2 Ego dilecto meo, et dilectus meus mihi, qui pascitur inter lilia.

6:2 Yo soy de mi amado; y mi amado es mío, el pastor entre azucenas.

6:3 Pulchra es, amica mea ; suavis, et decora sicut Jerusalem ; terribilis ut castrorum acies ordinata.

6:3 Hermosa eres, amiga mía, como Tirsá, amable como Jerusalén, temible como batallones de guerra.

6:4 Averte oculos tuos a me, quia ipsi me avolare fecerunt. Capilli tui sicut grex caprarum quæ apparuerunt de Galaad.

6:4 Aparta de mí tus ojos, porque ellos me conturban. Es tu cabellera, como una manada de cabras que va por las laderas de Galaad.

6:5 Dentes tui sicut grex ovium quæ ascenderunt de lavacro : omnes gemellis fœtibus, et sterilis non est in eis.

6:5 Tus dientes son como un rebaño de ovejas que suben del lavadero, todas con crías gemelas, y no hay entre ellas una estéril.

6:6 Sicut cortex mali punici, sic genæ tuæ, absque occultis tuis.

6:6 Como mitades de granada son tus mejillas, detrás de tu velo.

6:7 Sexaginta sunt reginæ, et octoginta concubinæ, et adolescentularum non est numerus.

6:7 Sesenta son las reinas, ochenta las concubinas, e innumerables las doncellas.

6:8 Una est columba mea, perfecta mea, una est matris suæ, electa genetrici suæ. Viderunt eam filiæ, et beatissimam prædicaverunt ; reginæ et concubinæ, et laudaverunt eam.

6:8 Pero una es mi paloma, mi perfecta; única para su madre, la predilecta de aquella que la engendró. Las jóvenes la vieron, y la proclamaron dichosa; la vieron las reinas y concubinas, y la alabaron.

6:9 Quæ est ista quæ progreditur quasi aurora consurgens, pulchra ut luna, electa ut sol, terribilis ut castrorum acies ordinata ?

6:9 ¿Quién es esta que avanza como la aurora, hermosa como la luna, pura como el sol, temible como batallones de guerra?

6:10 Descendi in hortum nucum, ut viderem poma convallium, et inspicerem si floruisset vinea, et germinassent mala punica.

6:10 He bajado al nogueral, para mirar las flores del valle, para ver si ha brotado la vid, si florecen los granados.

6:11 Nescivi : anima mea conturbavit me, propter quadrigas Aminadab.

6:11 No reconozco mi alma; ¡me ha puesto en los carros de Aminadib!

6:12 Revertere, revertere, Sulamitis ! revertere, revertere ut intueamur te.

6:12 ¡Vuelve, vuelve, Sulamita! ¡Vuelve, vuelve, para que te miremos!